L’assetjament escolar, també conegut com a bullying, es defineix com una conducta de maltractament físic i/o psicològic que pateix un alumne que ha estat escollit com a víctima pel seu agressor, que també és un alumne (o un grup d’alumnes) de la mateixa escola.
L’assetjament al qual es veu sotmès la víctima de bullying acostuma a tenir algunes característiques comuns que es repeteixen en la majoria de casos:
Abús de poder: existeix un clar desequilibri entre la víctima i l’agressor. De la mateixa manera que actuen els depredadors, l’assetjador busca sempre una víctima considerada dèbil i indefensa en la qual situar el seu malèvol punt de mira.
Continuïtat en el temps: la persecució que pateix l’alumne no és un fet puntual sinó que es perllonga en el temps si ningú fa res per aturar-ho.
Intencionalitat: No es tracta d’un joc entre nens, és una conducta intencionada, negativa i perniciosa que pretén situar la víctima en una posició d’aïllament i indefensió de la qual difícilment se’n podrà sortir per ell mateix.
Els efectes que provoca en la víctima la continuïtat d’aquest tipus de maltractament són, òbviament, molt negatius. A l’angoixa pel simple fet d’assistir a l’escola, se li suma un descens accentuat de l’autoestima. Això pot derivar en un quadre depressiu que inevitablement dificultarà la seva integració en el medi escolar i, en definitiva, perjudicarà en gran mesura el seu aprenentatge.
Queda clar, doncs, que aquesta actitud suposa una vulneració dels drets fonamentals de l’alumne. El dret a estar segur a l’escola i a no patir cap tipus d’humiliació intencionada i continuada.
És prioritari, per tant, que aquest tipus de conductes siguin detectades i eradicades de tots els centres escolars.
Aquest tipus de comportaments abusius s’acostumen a donar entre nens i nenes en procés d’entrada a l’adolescència. Generalment succeeixen en llocs on no hi ha adults supervisant: a l’esbarjo, al vestíbul, a la sortida de l’escola, etc. Això fa que sigui més difícil detectar-ho per part dels professors i personal del centre educatiu.
Tot i això, un alumne afectat per bullying presenta alguns indicis que ens haurien d’alertar, com per exemple els següents:
A l’escola és objecte de burles i bromes de mal gust i sovint està involucrat en baralles i discussions de les quals surt mal parat. No té gaires amics i al pati no participa o és exclòs de les activitats que realitzen els altres alumnes.
A classe presenta un aspecte trist, poc participatiu, insegur, i el seu rendiment acadèmic gradualment es comença a deteriorar.
I a casa també presenta alguns signes que podem detectar, com ara la negativa a assistir a l’escola alguns dies o classes determinades, la pèrdua de diners o material de classe, o l’arribada a casa amb senyals d’haver participat en alguna baralla.
En qualsevol d’aquest casos, ja sigui com a professors, com pares, o com a companys de l’alumne afectat, hem d’actuar immediatament posant fi a aquesta situació al més aviat possible.
La manera més eficient de combatre el bullying a l’escola és la cooperació entre tots: mestres, alumnes, pares i personal no docent del centre.
És pràcticament impossible que es doni un cas d’assetjament escolar sense la complicitat d’altres alumnes, la despreocupació dels pares o sense que algun professor faci la vista grossa o no li doni importància a determinades actituds.
Un cop s’hagi detectat un cas de bullying s’ha d’actuar amb la víctima i amb l’agressor (o el grup d’agressors)
Amb la víctima s’ha d’actuar amb cautela i protegir-la durant tot el procés d’intervenció. S’han d’aplicar les mesures necessàries per a evitar que es tornin a produir els mateixos fets i s’ha d’augmentar el control i la vigilància per part dels professors. En els casos que ho requereixin s’haurà de fer un seguiment individualitzat de l’evolució psicològica de l’alumne per part d’un professional en aquest àmbit.
Amb l’agressor s’haurà de definir amb claredat els comportaments que no es toleren a l’escola i les conseqüències que es deriven de la seva actitud, tant per a la víctima com per a ell mateix. Pot ser convenient integrar-lo en algun programa de modificació de conducta per tal d’ajudar-lo a desenvolupar habilitats socials com l’assertivitat, l’empatia i la capacitat de resolució de conflictes.
Per tal de prevenir aquestes conductes i no haver d’intervenir quan el mal ja està fet és bàsica la consciència i la implicació dels adults. És feina de tots estar alerta davant possibles casos d’abús i evitar-los en la mesura de les nostres possibilitats.
Entre tots hem de crear i afavorir un clima escolar de rebuig a tot tipus de violència, ja sigui física, verbal, psicològica, racista o de gènere.